Souper de Noël

Com us deia al post anterior.. què maco és fer sopars de Nadal i rebre alguns regalets:

sopar de Nadal...

i posterior obertura dels regalets, un per un :)

Tornar a casa per Nadal

Ja queda poc, poc. Dimecres a les 18.50 agafo el vol que em portarà cap a Barcelona per passar-hi les vacances de Nadal.

Aquest any torno a casa per Nadal per primera vegada a la vida, simplement perquè fins ara mai havia tornat a casa per Nadal perquè ja hi era. I és diferent. El Nadal s'encara, o almenys jo l'encaro, d'una altra manera.

Mai havia sentit aquesta il·lusió de tornar a veure els meus per passar junts les festes. I jo no soc la única. Ahir vam fer sopar de Nadal a la residència, amb el corresponent amic invisible, i tots estàvem emocionats. Tots tenim ganes de veure la família, els amics.. de passejar-nos pels carrers de les nostres respectives ciutats i mirar aparadors i escoltar nadales. I seure al sofà, amb l'estufa o llar de foc, sense res més especial que el caliu de ser a casa.

Aquí a Mons no ens podem queixar de l'ambient. La Grand Place està estupenda amb el seu mercat de Noël. Al laboratori ja ens comencem a desitjar Bones Festes i la gent està un punt més riallera que de costum.

En fi, tinc moltes ganes de tornar i disfrutar de les Festes en bona companyia.

Somrieu, que el Nadal ja arriba, i és només un cop a l'any.

Grand Place de Mons, vestida per l'ocasió

Mala publicitat: Hotel Aroza (Amsterdam)

El cap de setmana passat vam anar a Amsterdam. No havíem reservat allotjament i ens va costar una mica trobar-ne. Vam tenir tan mala pata que ens van estafar. No em vé de gust explicar tots els detalls perquè em fa mandra, ràbia, i perquè en part va ser culpa nostra, per massa confiats. Per primera vegada a la vida, vaig ser la que em vaig indignar i enfadar més amb el jefe de l'hotel i vaig discutir amb ell fins cansar-me i fins que els altres em diguessin que no hi havia res a fer, de fet, tenien raó.

I com que no vaig poder-hi fer res, però em va fer ràbia, he pensat que l'únic que puc fer ara és fer mala publicitat d'aquell antre per tal que ningú hi vagi. I com que ara tinc un blog i internet és poderós, doncs la faig des d'aquí la mala publicitat.

NO ANEU A L'HOTEL AROZA D'AMSTERDAM
NO VAYAIS AL HOTEL AROZA D'AMSTERDAM
DON'T GO TO AROZA HOTEL IN AMSTERDAM
N'ALLEZ PAS AU HOTEL AROZA À AMSTERDAM

Perquè veieu que no soc la única que penso així, aquí teniu certs comentaris.

Apa, no crec que serveixi de res però ja m'he quedat amb la consciència tranquil·la :)

La Belgique éclate

No sé si, fins ara, amb els meus posts de flamencs i wallons us he aconseguit transmetre la crisi d'identitat en què viu el país.

Aquest matí, quan he encès la radio, he sabut que Bèlgica s'ha llevat revolucionada per un reportatge de la RTBF (Radio et Télévision Belges Francophones), emès ahir al vespre. Va ser un exercici de periodisme de ficció sense precedents.

Ahir, a les 20h20 del vespre els ciutadants es disposaven a veure un reportatge titulat "Moi, Belgique" sobre els resultats de l'enquesta d'opinió sobre l'avenir del país, fets públics uns dies abans. Uns minuts després de començar el programa, va saltar un flash informatiu especial que va anunciar que el Parlament Flamenc acabava de votar la independència, la cessessió de Flandes del Regne de Bèlgica. La gent queia de les cadires, dels sofàs, es col·lapsaven les línies telefòniques... un caos.

Durant una hora i mitja, es van fer entrevistes en directe a polítics, es van mostrar tot d'imatges de diferents reaccions a indrets diversos del país: periodistes retransmetent en directe des del palau reial, on corria la veu que Albert II ja havia fugit del país, periodistes des de l'Atomium, on suposadament s'hi havien refugiat els parlamentaris del govern de Bruxelles, l'anell de Bruxelles paralitzat, els trens bloquejats a les fronteres lingüístiques, l'Otan en estat d'alerta, escenes de joia a Anvers (ciutat flamenca), ...

Fins i tot els catalans hi sortíem, sí, sí... No sabia jo que estéssim tan ficats en el tema. El reportatge mostrava escenes de joia de certs militants catalans al Parlament europeu.

Gran part l'emissió es va fer en l'estricte directe. Pel que fa a les escenes d'alegria a Anvers, s'havien contractat 20 figurants perquè estessin allà agitant banderes independentistes, als quals, ràpidament se'ls van afegir extremistes vertaders. Pel que fa a tots els polítics entrevistats, no n'hi va haver cap que estés enganyat, tots sabien quin rol estaven jugant.

Res, tot era una broma. La RTBF ha aconseguit el que volia: avui no és parla de res més. Encara no m'he pogut connectar al seu servidor, que està col·lapsat. Les centraletes dels principals diaris treuen fum. Als cafès, al laboratori, a tot arreu tothom en parla. Gent de totes opinions: gent indignada que ho troba immoral, gent que ho troba una idea genial, gent que té por que realment aquest fet precipiti les coses i el cisme del país arribi abans de l'esperat.

Perquè sí, les coses no van de broma aquí. L'altre dia es van fer públics els resultats d'un sondeig d'opinió sobre l'avenir del país, i una gran part de la gent veu Bèlgica d'aqui 10 anys com un estat, com a mínim, co-federal.

La cosa no està per bromes a Bèlgica.

El cortège de Saint Nicolas

Tal com vaig dir al post anterior, la Saint Nicolas és una de les festes més importants de la Polytech de Mons.

La vetlla, el 5 de la nit, hi ha un ball de disfreces i el dia 6 hi ha un cortège per la ciutat de Mons. Ve a ser com el cortège a Brusselles però a una mica més petita escala. En serio que les fotos que penjaré no fan justícia al que va ser. El folklore belga no em deixarà mai de sorprendre. Una invasió de joves de totes les universitats de Mons i de fora van omplir els carrer de la ciutat. Cadascuna de les facultats amb el seu carro de cervesa, cada estudiant amb la seva Penne i el seu tablar.

No sé si us he parlat mai del tablar, cosa útil on les hi hagi. Bàsicament és una bata blanca, la mateixa que es compren els estudiants de Química per fer les pràctiques. La gràcia és que cada cop que vas de festa de batejats et poses el teu tablar (que està prohibit rentar) i aixi no et taques. Tal com veureu a les fotos, només els tablars dels erasmus són encara blancs. Imagineu de quin color és el tablar d'un belga que fa cinc anys que va entrar a la uni, que ha fet tantíssimes guindailles i que no ha estat mai rentat! A més a més, el tablar és útil perquè tothom t'hi escriu dedicatòries (sí, sempre surts amb un retolador a la butxaca), números de telèfon, adreces de mail... I quan, a mitja festa, vas a menjar unes frites amb salsa andalouse, doncs tranquil·lament t'eixugues les mans al tablar, que per això el tens.

I com que una imatge val més que mil paraules, aquí en teniu unes quantes:

Fotos de la guindaille déguisée de dimarts
Els ersmus vam escollir el circ: la domadora amb les panteres, el pallasso, l'equilibrista, boníssim el Carlos de dona barbuda ;)
Jo anava de mim i em dedicava a fer callar a tothom (feina difícil)



Fotos de l'ambient general del cortège
La majoria són de la parada oficial a les escales de la catedral per cantar els himnes respectiu, aixi com demés cançons del folklore belga... una bogeria, de veritat.
Un ambient impossible de descriure si no es viu



Fotos dels eramus (i algun amic belga), de llarg els més calmadets de Mons durant el cortège


Per acabar, fotos de la guindaille-post-cortège al bar de la residència, amb tots els estudiants exteriors convidats: la folie...

Bienvenu Saint Nicolas!!

Aquesta nit arriba St. Nicolàs!

Avui tots els nens i nenes belgues, neerladesos i part dels francesos aniran a dormir aviat i així, demà al matí, si han estat sages durant tot l'any, es llevaran amb regals que els haurà deixat St. Nicolàs.

Saint Nicolas, de fet, va ser un bisbe del sud de Turquia durant el s. III dC. Circulen moltes llegendes sobre els miracles que va fer en vida. En general, va ser un bisbe que va caure simpàtic, de manera que ara en molts països és patró dels nens, dels estudiants, dels professors o dels mariners. Va morir un 6 de desembre, i és per això que demà es celebra la Sant Nicolàs.

St Nicolàs sempre va vestit com un bisbe i té dos companys inseparables: l'ase i el Père Fouettard (que traduït seria una cosa així com el Pare Fuetaire). Aquest últim és un negret que vol fer por els nens que no s'han portat bé, però que a la pràctica és un negret simpàtic.

De fet, Saint Nicolàs és el que després ha degenerat a Pare Noel. Els holandesos, a l'emigrar a Estats Units, es van emportar la tradició cap allà i els americans, al voler-la fer laïca, van obviar que era un bisbe i van canviar la data de la celebració. Ara, el tema ha degenerat tant i Pare Noel està tan estès que a Bèlgica hi ha moltes famílies que celebren l'arribada de tots dos, oblidant que en un origen eren la mateixa persona.

Avui la residència estava plena de nens petits. Han vingut a veure el St Nicolàs que tenim aquí a a Polytech.. què macos!! La il·lusió dels nens amb aquestes petites festes és universal :) però St. Nicolàs no ha vingut només pels nens, nosaltres també hem tingut xocolatina per postres, que ens ha donat ell mateix en persona :)

I a més, pels que ja som una mica més grandets, aquesta nit hi ha ball de disfreces i demà, a partir de migdia, un cortège per tots els carrers de la ciutat. Altre cop, com a Bruxelles, es tracta d'un cortège de batejats, que reuneix gent de tota la Wallonia, amb les pennes, aquesta vegada a Mons.

Visca, visca... ja arriba Saint Nicolas!!!