Temps lliure

Quant temps que feia que no en tenia... i com, ara, m'adono que el trobava a faltar!

Si em poso a mirar enrere porto gairebé tres mesos sense parar. Tot va començar després d'un gener tranquil on tothom estava d'examens i jo em dedicava a cultivar-me llegint llibres i estudiant francès.
El febrer va arribar més revolucionat que mai, amb tota una sèrie de visites seguides que van fer que les seves quatre setmanes passessin volant a un ritme frenètic.
Després va venir març i va tocar posar-se a escriure projecte. No vol dir que em passés 24h/24 treballant, però sí que és veritat que "psicol·lògicament" parlant no tenia temps lliure... cada tarda a casa, era una agonia, una tarda sencera passada intentant agafar inspiració per redactar i comptant els dies que faltaven per l'entrega.
A principis d'abril el més gros va estar fet, projecte entregat! Aleshores van venir unes vacances de setmana santa repartides entre fent turisme per Bèlgica amb la meva germana Maria, tornar a Barcelona sense parar quieta per poder veure'm amb tothom i preparar la presentació oral del projecte. I finalment, el dia 19, dijous passat, 7 anys de carrera universitària es van acabar.

Avui fa una setmana que sóc enginyera (que solemne que sona) i només 4 dies que treballo al laboratori (fent exactament el mateix que feia quan em dedicava al meu projecte final de carrera, no més). I aquests 4 dies m'he adonat de tot el temps lliure que feia temps que no tenia!

Quan passo la porta del laboratori, cap a les 5 de la tarda, ja no tinc res més a fer fins l'endemà al matí. Ara puc anar a casa i llegir, o aprofitar per anar a fer les compres amb més calma i no amb un coet al cul, o anar a la Grand Place a prendre el sol a una terrassa ara que fa bon temps, o anar a mirar aparadors... els caps de setmana, me'ls puc passar a la platja (com farem aquest pròxim), o decidir que dormiré 12 hores sabent que no tinc cap pressa a despertar-me...

Veieu, així també puc dedicar-me al blog (quant de temps feia que no feia un post en condicions?) i donar-vos la tabarra una estona, com feia al principi...