Tornar a casa per Nadal

Ja queda poc, poc. Dimecres a les 18.50 agafo el vol que em portarà cap a Barcelona per passar-hi les vacances de Nadal.

Aquest any torno a casa per Nadal per primera vegada a la vida, simplement perquè fins ara mai havia tornat a casa per Nadal perquè ja hi era. I és diferent. El Nadal s'encara, o almenys jo l'encaro, d'una altra manera.

Mai havia sentit aquesta il·lusió de tornar a veure els meus per passar junts les festes. I jo no soc la única. Ahir vam fer sopar de Nadal a la residència, amb el corresponent amic invisible, i tots estàvem emocionats. Tots tenim ganes de veure la família, els amics.. de passejar-nos pels carrers de les nostres respectives ciutats i mirar aparadors i escoltar nadales. I seure al sofà, amb l'estufa o llar de foc, sense res més especial que el caliu de ser a casa.

Aquí a Mons no ens podem queixar de l'ambient. La Grand Place està estupenda amb el seu mercat de Noël. Al laboratori ja ens comencem a desitjar Bones Festes i la gent està un punt més riallera que de costum.

En fi, tinc moltes ganes de tornar i disfrutar de les Festes en bona companyia.

Somrieu, que el Nadal ja arriba, i és només un cop a l'any.

Grand Place de Mons, vestida per l'ocasió