La Belgique éclate
No sé si, fins ara, amb els meus posts de flamencs i wallons us he aconseguit transmetre la crisi d'identitat en què viu el país.
Aquest matí, quan he encès la radio, he sabut que Bèlgica s'ha llevat revolucionada per un reportatge de la RTBF (Radio et Télévision Belges Francophones), emès ahir al vespre. Va ser un exercici de periodisme de ficció sense precedents.
Ahir, a les 20h20 del vespre els ciutadants es disposaven a veure un reportatge titulat "Moi, Belgique" sobre els resultats de l'enquesta d'opinió sobre l'avenir del país, fets públics uns dies abans. Uns minuts després de començar el programa, va saltar un flash informatiu especial que va anunciar que el Parlament Flamenc acabava de votar la independència, la cessessió de Flandes del Regne de Bèlgica. La gent queia de les cadires, dels sofàs, es col·lapsaven les línies telefòniques... un caos.
Durant una hora i mitja, es van fer entrevistes en directe a polítics, es van mostrar tot d'imatges de diferents reaccions a indrets diversos del país: periodistes retransmetent en directe des del palau reial, on corria la veu que Albert II ja havia fugit del país, periodistes des de l'Atomium, on suposadament s'hi havien refugiat els parlamentaris del govern de Bruxelles, l'anell de Bruxelles paralitzat, els trens bloquejats a les fronteres lingüístiques, l'Otan en estat d'alerta, escenes de joia a Anvers (ciutat flamenca), ...
Fins i tot els catalans hi sortíem, sí, sí... No sabia jo que estéssim tan ficats en el tema. El reportatge mostrava escenes de joia de certs militants catalans al Parlament europeu.
Gran part l'emissió es va fer en l'estricte directe. Pel que fa a les escenes d'alegria a Anvers, s'havien contractat 20 figurants perquè estessin allà agitant banderes independentistes, als quals, ràpidament se'ls van afegir extremistes vertaders. Pel que fa a tots els polítics entrevistats, no n'hi va haver cap que estés enganyat, tots sabien quin rol estaven jugant.
Res, tot era una broma. La RTBF ha aconseguit el que volia: avui no és parla de res més. Encara no m'he pogut connectar al seu servidor, que està col·lapsat. Les centraletes dels principals diaris treuen fum. Als cafès, al laboratori, a tot arreu tothom en parla. Gent de totes opinions: gent indignada que ho troba immoral, gent que ho troba una idea genial, gent que té por que realment aquest fet precipiti les coses i el cisme del país arribi abans de l'esperat.
Perquè sí, les coses no van de broma aquí. L'altre dia es van fer públics els resultats d'un sondeig d'opinió sobre l'avenir del país, i una gran part de la gent veu Bèlgica d'aqui 10 anys com un estat, com a mínim, co-federal.
La cosa no està per bromes a Bèlgica.
Aquest matí, quan he encès la radio, he sabut que Bèlgica s'ha llevat revolucionada per un reportatge de la RTBF (Radio et Télévision Belges Francophones), emès ahir al vespre. Va ser un exercici de periodisme de ficció sense precedents.
Ahir, a les 20h20 del vespre els ciutadants es disposaven a veure un reportatge titulat "Moi, Belgique" sobre els resultats de l'enquesta d'opinió sobre l'avenir del país, fets públics uns dies abans. Uns minuts després de començar el programa, va saltar un flash informatiu especial que va anunciar que el Parlament Flamenc acabava de votar la independència, la cessessió de Flandes del Regne de Bèlgica. La gent queia de les cadires, dels sofàs, es col·lapsaven les línies telefòniques... un caos.
Durant una hora i mitja, es van fer entrevistes en directe a polítics, es van mostrar tot d'imatges de diferents reaccions a indrets diversos del país: periodistes retransmetent en directe des del palau reial, on corria la veu que Albert II ja havia fugit del país, periodistes des de l'Atomium, on suposadament s'hi havien refugiat els parlamentaris del govern de Bruxelles, l'anell de Bruxelles paralitzat, els trens bloquejats a les fronteres lingüístiques, l'Otan en estat d'alerta, escenes de joia a Anvers (ciutat flamenca), ...
Fins i tot els catalans hi sortíem, sí, sí... No sabia jo que estéssim tan ficats en el tema. El reportatge mostrava escenes de joia de certs militants catalans al Parlament europeu.
Gran part l'emissió es va fer en l'estricte directe. Pel que fa a les escenes d'alegria a Anvers, s'havien contractat 20 figurants perquè estessin allà agitant banderes independentistes, als quals, ràpidament se'ls van afegir extremistes vertaders. Pel que fa a tots els polítics entrevistats, no n'hi va haver cap que estés enganyat, tots sabien quin rol estaven jugant.
Res, tot era una broma. La RTBF ha aconseguit el que volia: avui no és parla de res més. Encara no m'he pogut connectar al seu servidor, que està col·lapsat. Les centraletes dels principals diaris treuen fum. Als cafès, al laboratori, a tot arreu tothom en parla. Gent de totes opinions: gent indignada que ho troba immoral, gent que ho troba una idea genial, gent que té por que realment aquest fet precipiti les coses i el cisme del país arribi abans de l'esperat.
Perquè sí, les coses no van de broma aquí. L'altre dia es van fer públics els resultats d'un sondeig d'opinió sobre l'avenir del país, i una gran part de la gent veu Bèlgica d'aqui 10 anys com un estat, com a mínim, co-federal.
La cosa no està per bromes a Bèlgica.
posted by Anna @ 9:28 AM
5 Comments:
quina enveja :-/_
Orson Wells consiguió el mismo efecto con algo mas inverosimil: la invasión de la Tierra por marcianos en territorio de Estados Unidos y con un medio menos impactante que la TV, como la radio de los años 40-50. No me extraña pues la reacción, en un tema tan candente y sin solución como es la identidad de Belgica y los belgas
Ahir va ser impossible comprar-me el diari: tots esgotats. I avui el matí, altre vegada. A la radio, a la tele i arreu no es fa més que debatre sobre el tema... a l'estranger se n'ha parlat?
Ahir vaig veure el reportage sencer de la RTBF! Qué ben fet que estava!
I hi surt un parlamentari parlant en català, felicitant els famencs...
Per si algú té ganes de veure'l:
http://www.vrtnieuws.net/nieuwsnet_master/versie2/mediatheek/video-061214RTBF/index.shtml
Hahaha, El meu portàtil es va estavellar quan estava navegant en aquest lloc última vegada que vaig estar aquí. I durant els últims 2 mesos he estat buscant aquest weblog, per la qual agraïda que es troba una vegada més! : D
Post a Comment
<< Home