El meu blog :)

Tuesday, November 28, 2006

Cap de setmana familiar

No només em van venir a fer una visita els meus pares aquest cap de setmana a Bèlgica, sinó que, a més a més van coincidir amb els pares i germà del Gregorio, els pares del Vicente i els avis de la Lorenza! Gran trobada familiar a Mons!

Molt emocionant poder fer de guia pel meu país d'acollida i fer tastar els productes de la terra, és a dir: xocolata de la bona i... mil i una cerveses!

Sí senyor, un gran cap de setmana: Mons, Gand, Bruxelles i, per acabar, l'encantadora Brugges en un dia de sol primaveral. Ideal.


A reveure, a l'estació

Tuesday, November 21, 2006

Saint-Verhaegen (ou la fête de L'Université Libre de Bruxelles)

Ahir, per fi, es van acabar totes les Bleusailles de Bèlgica. Sí, sí, hi ha facultats on la Bleusaille dura 2 mesos (no em vull ni imaginar com acabes després de tal calvari durant tant de temps!)

Per celebrar-ho es fa una Gran Festa a Bruxelles. Un cortège (o rua) es passeja pels carrers de la ciutat des de les 2 del migdia fins que ben entrada la nit. És una espècie de reunió de tots els batejats de Bèlgica i, això sí, és un espectacle molt més que digne de veure.

Pennes de totes formes i de tots colors (blaves, roses, negres, amb visera, sense, amb estrelles o amb boulons...) et distingeixen com a batejat de tal, o tal altra facultat. I qui porta la Penne? Doncs no només estudiants novells amb ganes de gresca, no. Homes grans, amb els seus 60 llargs, es passegen orgullosos amb una Penne que es veu que ha viscut de tot. I et tracten com un igual, formes part de la 'secta' dels batejats, tens el seu respecte guanyat.

Interessant conversa vaig mantenir amb una dona que s'havia batejat el 82, quan jo encara no havia ni nascut. Ens vam conèixer esperant per anar a un d'aquests lavabos mòbils (gran lloc per fer amigues) mentre jo em queixava de la llarga cua que havíem de fer. I ella em va explicar com era el cortège fa 20 anys, quan no hi havia ni lavabos, i hi havia carros amb cervesa en comptes de camions.

Si voleu més informació sobre la festa d'ahir en podeu trobar a la següent pàgina de la wikipèdia. I també hi podeu trobar tota la informació sobre les Pennes.

Tota curiosa aquesta tradició belga... De fet, si ens posem a pensar, jo sóc de la promoció 168 i Bèlgica té 176 anys, així que pràcticament, es pot dir que és una tradició que ha nascut amb el país.

I ahir me'n vaig adonar que tenir la Penne vol dir alguna cosa més que poder entrar al bar de la facultat sense pagar entrada. Formes part d' "algo", una espècie de fraternitat curiosa, que costa d'explicar des de fora.

L'ambient pels carrers de Bruxelles



Els meus companys d'expedició: Carlos, Cristina, Federica i Simona


Foto de grup: els erasmus motivats ;)

Monday, November 20, 2006

M'avorreixo...

Eus aquí un post escrit per una persona avorrida que, per tant, córrer el risc d'avorrir al personal.

Resulta que a principis de la setmana passada el meu sintetitzador de veu va començar a parlar!! Va ser una petita prova entrenant el programa només amb 280 fitxers de veu.

Com que va funcionar tot bé i tothom estava molt content, dimecres vaig llençar l'entrenament amb tota la base de dades sencera: 3200 fitxers, som-hi!Dimecres a la tarda em vaig donar festa, tot esperant que l'ordinador fes els seus càlculs.

Dijous vaig arribar tota emocionada al Labo per veure què tal parlava el sintetizador ara que ja estava entrenat del tot... pro res, encara calculava! Vaja... Vaig estar fent el dropo pel laboratori durant tot el matí, però veient que encara calculava, em vaig tornar a donar festa a la tarda.

Dijous, per variar, teníem festa a la residència (amb la conseqüent cata de cerveses belgues i l'anar a dormir tard). Tot i això, jo tota motivada, ja em teniu divendres al matí, dutxa i cap al laboratori, a veure què diu la Julie (així hem batejat la dona que parla). Quan em vaig trobar que jo només havia dormit 4 hores i que la maquinota encara calculava quasi m'agafa un atac d'histèria. Aquesta vegada, per això, no vaig aguantar tot el matí fent el dropo: cap a les 10.30 li vaig anar a dir bon week-end al profe, me'n vaig anar a comprar i després em vaig tornar a posar a dormir.

Comprendreu les ganes que tenia jo avui, dilluns, d'arribar al laboratori. Però després de tot el cap de setmana calculant..mmm... la maquinota encara no ha acabat!! Quin desespero... Així que aquí em teniu, un altre matí deixant passar les hores. Naturalment, aquesta tarda em torno a donar festa i demà em sembla que no vindré abans de les 10, per si les mosques.

Per sort estic segura que l'entrenament no s'ha penjat i que, de moment, no hi ha errors perquè puc anar controlant el seu estat... però vaja, el que em sembla que passa és que m'han donat el PC més vell de tot el laboratori, que aquí una s'hi fixa.

Vaja, que accepto propostes d'oci que es puguin fer amb un PC connectat a internet perquè ja estic cansada de refrescar la safata d'entrada del mail cada 2 segons i de remirar tots els blogs i fotologs que tinc a "Favoritos" per passar el temps. Tot i que, últimament, he trobat una cosa útil a fer: dictats de francès per internet:) Almenys que les hores mortes m'aprofitin...

Saturday, November 18, 2006

Bonjour!





















Com em puc aixecar de mal humor a Mons si cada matí em trobo un espectacle similar?

Sense ni rentar-me la cara, suportant la fred del matí, surto sovint en pijama al balcó per fer fotos al nou dia que comença.

M'he tornat una experta de les sortides de sol, no hi ha dos dies que surti igual.

Ja ho sabeu:

"...hoy puede ser un gran día, y mañana también..."
Posted by Picasa

Wednesday, November 15, 2006

De wallons i de flamencs

Des de que he arribat a Bèlgica, una de les meves preocupacions ha sigut intentar entendre una mica bé d'on vé el problema entre els flamencs i els wallons.

La meva por sempre ha sigut caure en el parany de creure'm qualsevol font d'informació. Està clar que com que visc a la part wallona, si parlo amb la gent només escolto una de les dues versions de la pel·lícula, i això no pot ser bo. Imagineu-vos per un moment que un Erasmus arriba a Espanya i cau en un poble de l'Espanya més profunda i més pepera...quin concepte tindria ell de Catalunya si només conegués una de les versions?? Com que fa esgarrifança només de pensar-hi, de moment he escoltat la versió wallonne amb prudència m'he passat tot aquest temps buscant informacions els més objectives possibles.

I eus aquí un resum de la història de Bèlgica, un país que tot just l'any passat va celebrar el seu 175è aniversari:

Després d'haver passat per les mans dels Espanyols, dels Autríacs i dels Holandesos, els belgues van fer una revolució el 1830 i es van declarar una "monarquia constitucional". Ja de bones a primeres el país va néixer dividit. Si voleu, aquesta divisió lingüística es remonta a quan Juli Cèsar va conquerir la Gàl·lia, el 57 a.C. Bé, doncs, cap al 1830 a Bèlgica, com a tota l'Europa, manaven els bugesos... els que parlaven francès. Els Francophones ho manegaven tot, el francès era la única llengua oficial, la de la Constitució, i el flamenc era considerat una llengua "inferior".

Conseqüentment, cap a 1840 va començar a néixer a Flandes un moviment per l'emancipació sociocultural de la comunitat flamenca, rebelant-se en contra de l'imposició de la llengua francesa (a què us sona aquesta història?) De fet, no va ser fins 1898 que el flamenc va ser considerat també llengua oficial a Bèlgica.

Des de 1914 hi ha un moviment flamenc que vol canviar l'estat Belga, exigint el reconeixement de Flandes, volen la creació d'un estat Flamenc. Això espanta als francòfons, i per aquest mateix motiu, va aparèixer el moviment contrari, el moviment wallon, que vol defensar la llengua i la cultura franceses. Vamos, que com a tot arreu, tothom defensa lo seu. I així amb el pas dels anys, cada cop uns i altres s'anaven tornant més diferents, i més rivals.

Per afegir llenya al foc, tot va canviar a partir de 1958, quan es va declarar obertament en crisi el sector miner, l'única font de riquesa de la part wallona. Llavors, els que 'antanyo' havien sigut burgesos i rics, es van començar a empobrir... Mentre que alhora, els flamencs es van començar a enriquir amb la creació de moltes indústries.

Amb tot aquest embolic, als anys 60 es va decidir començar a dividir el país i que cadascú fes la seva, això sí, amb un sol i únic rei, que tots estimen. I aquí és quan els extrangers, i fins i tot els mateixos belgues, es perden en temes de competències, autoritats... Tenen una estructura de govern complicadíssima:

A partir de 1970, Bèlgica té oficialment:

  • 1 Estat central
  • 4 Regions lingüístiques (de llengua francesa, flamenca, alemanya i la regió Bruxelles-Capitale)
  • 3 Regions econòmiques (Wallonie, Bruxelles i Flandes)
  • 3 Comunitats Culturals (francesa, flamenca i germanofona)


I si volgués explicar-ho tot en detall us avorriria. Però perquè us en feu una idea: cada Regió lingüística està dividida en Communes i cada Regió econòmica, en Provinces. Per tant, cada ciutat, per un costat pertany a la comuna tal i a la província qual.

Total, que tot plegat és un embolic molt gros però que a la pràctica és molt fàcil:
Si vas a la part flamenca i parles francès, t'arrisques a haver de suportar mirades assassines, algun renec... o, fins i tot, a que t'indiquin el camí contrari al que toca per anar a l'estació (no exagero, s'ha donat el cas).
Si parles francès a Bruxelles, pot passar de tot, territori de ningú i de tothom.
Si parles flamenc a la Wallonia et miren amb cara de "ets separatista, independentista i ens vols mal"...

...i si, al final, parles català sigui on sigui, diuen "ai, mira, quina gràcia, una erasmus!" :)

Sunday, November 12, 2006

11/11: Fête de l'armistice

Avui dissabte m'he llevat disposada a anar a fer la meva compra setmanal. Després de netejar l'habitació he mirat a fora i plovia. Quina mandra! Però tot i així he agafat una caixa de cerveses buides per retornar i aixi recuperar calerons i he fet camí cap al supermercat, carregada sota la pluja.

Tot i que veia els carrers més buits de lo normal per ser dissabte, he pensat que devia pel temps. Però quan m'he vist la reixa del supermercat baixada he sabut que era festa. (Comprendreu la ràbia que m'ha fet en aquell moment que justament avui fos jour férié)

11 de novembre: fête de l'Armistici a Bèlgica. Quin armistici? Doncs el de la Primera Guerra Mundial. L'11 de novembre de 1918 es va signar la pau, els alemanys van haver d'accedir a complir un seguit de condicions, i retirar-se.

El que he après avui és que l'última batalla de la Gran Guerra, on els Canadencs van derrotar les tropes Alemanyes, va tenir lloc a Mons. Just poques hores abans que es conegués la notícia de la firma de l'armistici, els Canadencs van aconseguir alliberar la ville de Mons de l'ocupació alemanya que sofria des del 1914.

D'aquesta manera, Mons té el trist honor de ser la ciutat on hi van morir les últimes víctimes de la Primera Guerra Mundial.


A la foto, arribada de les tropes Canadenques a Mons, hores abans d'anunciar l'armistici

Friday, November 10, 2006

Home, sweet home...

Tot just avui m'he començat a recuperar de la visita que vaig rebre la setmana passada. Físicament, el dilluns ja estava recuperada, gràcies a una cura de son que vaig fer durant tot el diumenge. La meva habitació, dilluns mateix també, ja havia tornat al seu aspecte habitual i aparentment tot havia tornat a la normalitat, com si mai una tropa d'invitats s'haguessin presentat a invair-la per sorpresa.

La normalitat, però, només era això: aparent. La recuperació anímica ha demanat una mica més de temps. Poc a poc, l'alegria d'haver-los tingut aquí es va anar tornant nostalgia... em van aconseguir tocar la fibra més sensible.

La visita dels meus amics estimats em va portar a Mons, per uns dies, el meu món de Barcelona. De manera que quan van marxar, no només els he trobat a faltar a ells, sinó tota la vida que jo tenia muntada a caseta, abans de marxar.

He trobat a faltar les llargues sobretaules de café amb El cor de la ciutat. He trobat a faltar barallar-me una mica amb els meus germans. He trobat a faltar arribar a casa i que la mama em preguntés com m'havia anat el dia. He trobat a faltar les xerrades per telèfon amb els amics per decidir què fer el divendres a la nit. He trobat a faltar els panallets i les castanyes que es mengen per Tots Sants. He trobat molt, molt a faltar tothom a qui també li hagués agradat venir a fer-me una visita però que malhauradament no ha pogut.

Providencialment, ahir vaig rebre un paquet sorpresa per correu: Panellets fets de casa!!! Els meus tiets m'han enviat una mostra dels panallets que fem cada any. Que n'estan de bons! Moltes gràcies, família. Aquest tipus de coses, quan ets lluny, fan una il·lusió desmesurada :)

I així, mentre em menjava el primer panellet de pinyons, em va semblar que em començava a curar una mica...

Un petó per tots.

Amb carinyo, des de Bèlgica.

Merci, tia! Boníssims, com sempre.

Sunday, November 05, 2006

Memima: MONS 2006!!

És com si m'estés despertant d'un somni...

En comptes de tenir un convidat sorpresa que arribés el dimecres, vaig tenir 4 convidats sorpresa que van arribar el dimarts, i una última convidada sorpresa que es va presentar dijous.

Imagineu què se sent arribant al passadís de la residència i veient 4 persones assegudes a terra devant de la porta de la teva habitació cridant: "sorpresaaaaa!!!". No m'ho podia creure: l'Ingrid, la Marta, l'Eva, en Marc i en Marçal havien vingut a passar amb mi l'aniversari!!!!

De dimarts fins avui diumenge ha sigut un no parar: hem rigut com mai, hem fet visites culturals a Brugges i a Tournai, hem fet festa quasi cada nit... Els he intentat ensenyar com és verdaderament el folklore belga, i me n'he ensortit prou bé, em sembla :)

He passat un aniversari fantàstic, amb els meus nous amics belgues, italians...i amb una representació dels de sempre... poca cosa més es pot demanar!


La Marta em va pintar una samarreta que li ha quedat de conya: al lateral, Mons 2006; a darrera memima (les nostres inicials).

Les meves amigues italianes, les nenes, em van regalar un bolso molt xulu!
I els meus amics nens em van regalar un lot complet de cerveses especials amb copa inclosa... ;)




Només puc fer que donar les gràcies per aquesta genial sorpresa i pels dies que hem passat.

Moltíssimes gràcies M.E.M.I.M. ("Por un amigo, lo que sea" ;p)



Podeu veure més fotos d'aquests dies al blog de l'Arianna !