Les Ardennes

Per dissabte passat havíem planificat fer una excursió en cotxe, una espècie de road-trip per Bèlgica (Bèlgica és tan petita que s'hi poden fer road-trips d'un dia). En Fred, un belga, tenia ganes de portar-nos a fer un vol per la regió on s'ha criat, Les Ardennes.

Va ser un dia fantàstic. Vam recórrer tota la part sud de Bèlgica, resseguint tota l'estona la frontera amb França sense arribar-la a trepitjar mai (només faltaria! lluny els gavatxos...). En Fred ens va portar a veure la casa on vivien els seus avis, els pobles on ell anava de petit, els castells que hi ha per la regió. També va dedicar-se a explicar-nos tot de llegendes que explica la gent de les Ardennes. Ens va explicar tantes coses que ens va demanar que el fessim callar perquè reconeixia que quan es posava a parlar dels boscos de les Ardennes s'emocionava i no hi havia manera d'aturar-lo.

Ens va portar a aquest lloc tot curiós, La tombe du géant (la tomba del gegant).



Es diu així perquè diuen que la muntanyeta que es veu al mig té la forma d'un gegant estirat panxa enlaire. El tema de la forma pot ser més o menys subjectiu però el paisatge és ben maco.

El que em va agradar més del dia va ser poder gaudir d'aquest nou país de la manera com ho estic fent. Jo crec que fins i tot molts pocs belgues han fet passejades per les Ardennes com les que nosaltres vam fer aquest dissabte. En Pierre, que és belga, escoltava a en Fred amb la mateixa atenció i aprenent les mateixes coses que jo, que vinc de fora. I és això el que em va fer contenta. Sentir-me tan integrada i aprofitar el meu erasmus no fent una vida "aïllada" entre un grup d'estrangers aliens al país, sinó haver anat a petar al bell mig dels belgues i, per uns mesos, ser una més... això és el que m'agrada, i del que em sento orgullosa.

I ja sé que segurament és qüestió de sort... Doncs no sabeu lo afortunada que em sento, aleshores.

Al mig, els meus quatre companys de ruta: Pierre, Carlos, Fred i Silvia

Et des mottes comme nous...il en n'y a pas beaucoup

Avui bato rècords, tres posts en menys de 24 hores. El que passa és que el post d'avui no serà en català perquè va dedicat a les meves amigues italianes que m'han deixat soleta a Mons.

Mercredi passé, après avoir raté le Carneval de Binche (dommage!!!), Ary est partie chez elle, en Italie. La première a été Claudia, au mois de novembre, après Cri, qui devait faire des examens en Italie, après Lorenza et Simona, "le torinese", qui sont rentrées juste après la Soirée Erasmus et cette semaine-ci, Ary. Heureusement, Fede reste encore ici jusqu'à Juin: la dernière de mes filles italiennes... qu'est-ce que je vais faire au pays des barbars sans vous???

Mi piace tantissimo avere cominciato a imparare l'italiano (o un po' d'italiano) con voi!! Per fortuna posso ancora parlare con Fede et Danilo perchè non voglio rimendicare tutto già imparato! Grazzie a voi, ho fatto due erasmus in uno!!! Siete bravissime!!! Mi mancano tantissimo le serate d'apéritiff con il martini e le patatine tutte insieme!!! Fare il gossip con Carlos non è la stezza cosa... e neanche fare il cafe al pomeriggio...
Cri, ti aspetto la settimana prossima! Hai un letto da me!! e gli altri... non rimendicare che deviamo andare tutte insieme a Copenhague una altra volta, ma in estate :-)

Una buona cosa imparata in Bleusaille: "et des mottes comme nous... il en y a pas beaucoup" ;-)

Tanti baci a tutte... et à tantot!!!

Cri, Simo, Lolla i Ary

Crossage

Bé, doncs si el post anterior anava d'un Carnaval folkloric, aquest va d'un esport folkloric... però d'un tipus de folklore diferent, diguessim.

Resulta que els dimecres de cendra, a Chièvres (i a un altre poble que no recordo com es diu), s'organitza el torneig anual de Crossage (un esport, diguéssim) i la Facultat Polytech organitza un autocar per anar-hi. I aquí una, ni curta ni mandrosa, que si em diuen que és una cosa típica em pica la curiositat i m'hi apunto.

Vam haver de fer equips de 4 per jugar durant tota la tarda, 2 contra 2. Jo anava de parella amb el Carlos per jugar contra en PH i l'Anis, dos belgues. M'havien dit que era una espècie de golf però jo no en sabia gaire res més.

Sonats! Una colla de sonats...

Imagineu (però poseu-hi de la vostra part perquè és difícil d'explicar bé) un poble petit, convertit tot ell en un tauler de joc. A l'arribar, a tothom se li donava un plànol com aquest:

i a cada equip una seqüència de números a seguir, l'ordre del recorregut de cada equip. Cada número es correspon a un café (a un bar, vaja). Perquè us feu una idea de com és el poble, petit com un cop de puny i amb 18 bars.

El joc en sí és una barreja entre golf i petanca... o no, de fet no hi té res a veure. Cada equip té una crosse (el pal) i una cholette (la bola, de fusta ben massissa). Amb la crosse s'ha de tirar la cholette i aconseguir que toqui el barril de cervesa que està a la porta de cada bar. El joc consisteix en fer una espècie d'aposta amb l'equip contrari. Hi ha un equip que chole i un equip que déchole, és a dir, hi ha un equip que ha de jugar a apropar la cholette al barril i l'altre que juga a allunyar-la.

Per exemple, estàs al barril 16 (del plànol anterior) i el següent barril a tocar és el 1, i el següent el 3..i així anar fent. I a cada barril que es toca, cada partida jugada, doncs s'entra al bar i es beu (birra gratis, pagada amb la inscripció al torneig).

Però clar, el poble està ple de gent, per equips de 4, que està jugant. És a dir, que mentre tu tires la cholette carrer avall, alhora potser hi ha també 10 altres equips que tiren la cholette carrer amunt o avall. I la cholette és de fusta massissa. I la cholette fa mal si estàs despistat i et toca. Per això abans de tirar-la has de cridar ben fort: "choleeeeeeeeette!!!!!"

Imagineu per un moment, un poble tranquil, un dimecres a la tarda, ple de gent borratxa amb pals i pilotes de fusta, bebent cervesa i cridant "choleeeeette" cada 10 segons... no m'estranya que sigui un joc amb assegurança obligatòria. A mi, de fet, em va anar a petar una cholette a mitja cama i ni us explico el blau que hi tinc avui...

Els carrers tenien aproximadament aquest aspecte:



I l'interior dels diferents bars aquest altre:



Ara, què bé que m'ho vaig passar, tot i que vaig aconseguir perdre totes les partides...

La carte del crosseur

El meu equip

La campiona anual de Crossage de Chièvres 2007... jeje

El Carnaval de Binche

El mardi gras vaig anar a Binche a veure el seu famós Carnaval... Ja que és patrimoni de la humanitat declarat per la Unesco i que és festa a la Facultat per anar-lo a veure, doncs està clar que era una oportunitat que no es podia deixar perdre.

És un Carnaval tot curiós, molt folkloric, diguem. Us explicaré a grans trets el que s'hi fa, però si voleu més detalls, que jo no us sabria donar, sempre els podeu trobar a la pàgina oficial del Carnaval.

Els personatges principal del Carnaval són els Gilles. Es caracteritzen per portar un vestit particular i molt car (tradicionalment, ser Gille està associat a ser de "bona família") i sobretot pel seu barret, enormement gran i pesat, fet amb plomes d'estruç, també caríssim. El traje complet d'un Gille està valorat en uns 10.000 €.

Cada Gille té un cistell ple de taronges que es dedica a anar repartint (o més aviat llençant a discressió). Per això, tots els Gilles van acompanyats d'un o dos amics, que no van disfreçats, amb grosses motxilles plenes de taronges per anar carregant el seu el cistell. També hi ha d'haver un tambor, és a dir, d'una persona que toca el tambor, que no deixi mai sol el Gille i així vagi anunciant la seva arribada per tot arreu on aquest es passegi.

A les 4 del matí de dimarts gras, surt de casa seva el primer Gille (el més "antic") i passa a buscar al segon, i així succesivament, des de les 4 fins a les 8, es va succeint el ramassage de tots ells. Aleshores esmorzen tots junts a la GrandPlace. I direu, què esmorzen? xocolata amb xurros? Doncs no, fan el tradicional esmorzar de Gilles d'ostres amb xampany. Sí, senyor.

A la tarda hi ha un cortège o desfilada, on, de la mateixa manera que els Reis d'Orient llencen caramels als nens durant la cavalgada, a Binche els Gilles llencen taronges al públic que està tota l'estona amb els braços enlairats per aconseguir atrapar-ne alguna al vol. I és que són taronges que porten sort.

Jo que no sóc gaire alta no en vaig atrapar cap, però en Carlos me'n va donar una, que ell en tenia moltes! A veure si funciona igualment lo de la bona sort ;)

Obviament, un cop acabar el cortège, continua la festa per tot el poble i els Gilles poden afegir-s'hi... i que corri la cervesa per tothom!

Eus ací un senyor Gille...


El carrer de Binche amb la marea de Gilles que s'apropa


Jo i la meva taronja porta sort

Plagi

Hola a tots. El meu blog comença a fer pena. Continuo en la meva ratxa de falta de temps per tot arreu. Aquest matí he despedit en Xumi, sóc al laboratori, quan surti tinc curs de francès, després hauré d'anar a fer la bugada (imprescindible ja), demà és el Carnaval de Binche amb els famosos Gilles, dimecres el Crossage...

Us deixo l'adreça del Blog de l'Ari perquè us hi entretingueu mentre jo no tingui temps de tornar a posar el meu blog en condicions. Allà al menys podreu veure un petit reportatge del que ens dediquem a fer per aquí últimament: fotos de la Degustació Boraine, el viatge a Copenhague i la preparació de la Soirée Erasmus...

De seguida que pugui, m'hi torno a posar! No m'agrada tenir el blog tan descuidat...

Manque de temps

Gent... Aquests dies m'estic adonant que fer un blog no és només tenir coses a dir, sinó, a més a més, temps per escriure-les. Estic passant per la meva època erasmil més atapeïda de coses a fer des de que vaig arribar i no tinc temps per res.

Últimes activitats: la setmana passada vaig tenir 4 convidats a casa, divendres vaig marxar a passar el cap de setmana a Copenhague, avui és la famosa Soirée Erasmus que nosaltres organitzem pels belgues de la residència, demà la festa per acomiadar la Lorenza i la Simona que ja marxen i dijous arriva un nou convidat: en Xumi!!

A totes aquestes, últimament tinc força feinota al laboratori també. Així que us deixo, fins a la pròxima. Espero que sigui aviat...

Rellotge del revés, com els meus horaris, que estan tots girats
(de la botiga de souvenirs d'un museu a Copenhague)

5 minutes de répit pour la planète

Per si hi ha algú que encara no n'està al corrent, o pels despistats que se n'obliden, avui està proposada pel grup francès Les Amis de la Terre una crida als ciutadans per apagar les llums, així com la resta d'aparells que consumeixin electricitat, de 19.55 a 20.00h.

Sota el nom "5 minutes de répit pour la planète" (5 minuts de "respir" pel planeta), el que es pretèn no és tant l'estalvi sinó la mobilització del poble i el fer sentir a la classe política que estem preocupats pel medi que ens envolta.

Parler, c'est bien... mais réagir est encore mieux.
Així doncs, només són cinc minuts! Pensem-hi!

Les Amis de la Terre