Les Ardennes
Per dissabte passat havíem planificat fer una excursió en cotxe, una espècie de road-trip per Bèlgica (Bèlgica és tan petita que s'hi poden fer road-trips d'un dia). En Fred, un belga, tenia ganes de portar-nos a fer un vol per la regió on s'ha criat, Les Ardennes.
Va ser un dia fantàstic. Vam recórrer tota la part sud de Bèlgica, resseguint tota l'estona la frontera amb França sense arribar-la a trepitjar mai (només faltaria! lluny els gavatxos...). En Fred ens va portar a veure la casa on vivien els seus avis, els pobles on ell anava de petit, els castells que hi ha per la regió. També va dedicar-se a explicar-nos tot de llegendes que explica la gent de les Ardennes. Ens va explicar tantes coses que ens va demanar que el fessim callar perquè reconeixia que quan es posava a parlar dels boscos de les Ardennes s'emocionava i no hi havia manera d'aturar-lo.
Ens va portar a aquest lloc tot curiós, La tombe du géant (la tomba del gegant).
Es diu així perquè diuen que la muntanyeta que es veu al mig té la forma d'un gegant estirat panxa enlaire. El tema de la forma pot ser més o menys subjectiu però el paisatge és ben maco.
El que em va agradar més del dia va ser poder gaudir d'aquest nou país de la manera com ho estic fent. Jo crec que fins i tot molts pocs belgues han fet passejades per les Ardennes com les que nosaltres vam fer aquest dissabte. En Pierre, que és belga, escoltava a en Fred amb la mateixa atenció i aprenent les mateixes coses que jo, que vinc de fora. I és això el que em va fer contenta. Sentir-me tan integrada i aprofitar el meu erasmus no fent una vida "aïllada" entre un grup d'estrangers aliens al país, sinó haver anat a petar al bell mig dels belgues i, per uns mesos, ser una més... això és el que m'agrada, i del que em sento orgullosa.
I ja sé que segurament és qüestió de sort... Doncs no sabeu lo afortunada que em sento, aleshores.
Al mig, els meus quatre companys de ruta: Pierre, Carlos, Fred i Silvia
Va ser un dia fantàstic. Vam recórrer tota la part sud de Bèlgica, resseguint tota l'estona la frontera amb França sense arribar-la a trepitjar mai (només faltaria! lluny els gavatxos...). En Fred ens va portar a veure la casa on vivien els seus avis, els pobles on ell anava de petit, els castells que hi ha per la regió. També va dedicar-se a explicar-nos tot de llegendes que explica la gent de les Ardennes. Ens va explicar tantes coses que ens va demanar que el fessim callar perquè reconeixia que quan es posava a parlar dels boscos de les Ardennes s'emocionava i no hi havia manera d'aturar-lo.
Ens va portar a aquest lloc tot curiós, La tombe du géant (la tomba del gegant).
Es diu així perquè diuen que la muntanyeta que es veu al mig té la forma d'un gegant estirat panxa enlaire. El tema de la forma pot ser més o menys subjectiu però el paisatge és ben maco.
El que em va agradar més del dia va ser poder gaudir d'aquest nou país de la manera com ho estic fent. Jo crec que fins i tot molts pocs belgues han fet passejades per les Ardennes com les que nosaltres vam fer aquest dissabte. En Pierre, que és belga, escoltava a en Fred amb la mateixa atenció i aprenent les mateixes coses que jo, que vinc de fora. I és això el que em va fer contenta. Sentir-me tan integrada i aprofitar el meu erasmus no fent una vida "aïllada" entre un grup d'estrangers aliens al país, sinó haver anat a petar al bell mig dels belgues i, per uns mesos, ser una més... això és el que m'agrada, i del que em sento orgullosa.
I ja sé que segurament és qüestió de sort... Doncs no sabeu lo afortunada que em sento, aleshores.
Al mig, els meus quatre companys de ruta: Pierre, Carlos, Fred i Silvia
posted by Anna @ 1:34 PM
4 Comments:
Realment si que has fet molta sort. I jo en part t'envejo. Però suposo que hi ajuda molt anar a fer l'erasmus en un lloc petitet. Munic és tan gran, que ara que hi penso, inclús tots els amics alemanys que he fet són de fora! i ben orgullosos que se'n senten. Baviera és la ovella negra d'Alemanya. Té sens dubtes mil meravelles que cal descobrir, però ara per ara, l'únic que he fet amb els alemanyots és emborratxar-me i anar a esquiar! que això els hi encanta.. Pots estar contenta nena. Una abraçada enorme!
quins paisatges mes guapos. I si, si, que tens sort, jo tb penso que en part és per haver anat a parar a un lloc on no predominen erasmus i es petitó... i a haver fet la Bleusaille, clar!!;) Quina pena que a Lió no n'hi ha! jeje apa,aprofita!!
nenaa!! qins llocs mes bucòlics...mencanta el castellet d la 1a foto!! aprofita al maxim aqesta oportunitat clar q si! segur q deus coneixer Bèlgica molt millor q molts belgues, i d ben segur q millor q espanya..a mi tb mha passat..:P
küsschen*
carai que bonic tots aquests poblets i boscos!!
casi que semblen trets d'un museu de la bèlgica de l'asterix i l'obèlix (boníssim el còmic, per cert)
Aprofita molt, que aquestes coses són de "once in a lifetime" que diuen els anglesos.
Un petó!!
Post a Comment
<< Home