Crisi literària

Hola a tots. Després d'un llarg temps d'inactivitat reprenc el blog. El que acabo d'anomenar "temps d'inactivitat" vol dir en realitat unes vacances com Déu mana, a casa, en família, amb tots els que m'estimo i amb el plaer afegit de no tenir res a fer, on res vol dir cap examen a preparar, cap obligació acadèmica. Amb el segon plaer afegit, a més a més, de saber que l'últim examen que vaig fer abans de començar les vacances ha anat bé i que, sí, ja sóc oficialment Llicenciada en Matemàtiques.

Fa dies que hi penso, en això d'actualitzar el blog. Des de que vaig arribar a Bèlgica, ja fa 5 dies, que em dic a mi mateixa que he d'escriure alguna cosa, ni que sigui per donar senyals de vida i distreure a tots aquells que em llegeixen per matar l'aburriment en hores de feina ;-) Però, no sé exactament el perquè, m'ha costat molt posar-me a redactar.

I no serà per falta de temps, al contrari, em sobren hores per tots costats. Aquí tothom, absolutament tothom que conec, està d'exàmens, així que no hi ha guindailles, el bar està tancat, i l'ambient en calma, potser massa en calma.
I tampoc serà per falta de temes de què parlar. Havia pensat fer un post explicant com passen els examens aquí i les diferències amb el sistema UPCero. També podria parlar de com em dedico a cuinar dinars, en particular truites de patates, per 8 persones perquè com que estan ocupats estudiant io sonno la mamma de tutti.

També podria explicar com n'és de divertit veure els mateixos belgues que veia el quadrimestre passat amb les pennes i les cadenes, vestits ara amb traje i seriosos (sí, a la Polytech de Mons has de vestir de traje per anar-te a examinar).

O parlar-vos de com n'està de plena aquests dies la residència de mames belgues que venen de visita amb tuppers de menjar preparat pels seus pobres fillets (a vegades fillets de 28 anys) que estan d'exàmens i no tenen temps de cuinar...pobres! (qui els ha vist fent affonds sense parar al bar i qui els veu ara...).

Fins i tot us podria fer un post sobre el theremin, instrument que m'he dedicat a tocar aquesta tarda. El meu company de laboratori en té un a casa i li vaig demanar que me'l portés per provar. Music from the air! Increïble i molt difícil de tocar. Dues antenes situades estratègicament fan que el músic, movent la mà a l'aire, sense cap referència, pugui controlar tant el to com el volum... Algun dia us deixaré veure el video que m'han fet tocant-lo, demà plourà a Bèlgica, segur ;)

Bé, tenint en compte que intentava dir que no tenia ganes d'escriure trobo que m'he explaiat prou. Suposo que aquesta també era la idea, recomençar el rodatje i la rutina belga... i amb ella, el blog ;)

Fins aviat, doncs!