La ville de Mons... et la vie à la ville de Mons

Aquest cap de setmana, ja recuperada del xoc de la Bleusaille, ens hem dedicat fer una visita turística en tota regla a la ville de Mons.

Mons és una ciutat petiteta però amb molt d'encant, ja que els montois (habitants de Mons) han fet tot el possible perquè conservi tot l'esperit de la Vella Europa. És una ciutat emmurallada i d'aquesta manera es tenen molt clars els límits d'on comença i on acaba. I talment com a l'epoca medieval, hi ha 5 portes d'on surten els 5 camins, ara 5 carreteres, per marxar de la ciutat en la direcció escollida.

La Grand-Place (la plaça major) té edificis de totes les èpoques i està considerada una de les places més maques de Bèlgica. Realment és el cor de la ciutat i, part de la seva bellesa, és que està plena de vida. L'edifici de l'Hotel de Ville (ajuntament), del segle XV, presideix la plaça i acull a la seva entrada el famós Singe porte-bonheur, un petit mono al que si li toques el cap amb la mà esquerra tens sort assegurada per un any.

Le Beffroi (s. XVII) és un campanar sol, sense esglèsia, de 87 metres d'alt. És el que vindria a carecteritzar l'skyline de Mons perquè estiguis on estiguis el veus. Amb la seva alçada, ajuda als que no tenim orientació a trobar el nord (tot i que realment perdre's a Mons és impossible, fins i tot per mi). I amb les seves 49 campanes deleita les orelles dels habitants donant tots els quarts d'hora.

El que més em va impressionar de Mons el dia que vaig arribar va ser la Collégiale Sainte-Waudru, una catedral exageradament enorme per un ciutat petiteta, quasi un poble. Avui he tingut l'oportunitat de veure-la per dins i és una meravella, altíssima.

El trajecte més llarg que pots arribar a fer a Mons no crec que superi els 20 minuts a peu. Tot i això, els autobusos intra-muralles són gratuits absolutament per a tothom, cosa que ajuda a reduir el possible tràfic a la ciutat. Fora de la muralla hi ha uns grans magatzems per comprar tot el que la ville no et pot oferir i als quals hi pots arribar amb un altre autobús, també gratuït. De totes maneres, el carrer principal de Mons, peatonal, està ple de botigues, restaurants, bars i terrasses que ja et proveeixen de tot el que necessites sense necessitat d'haver de fer sovint excursions al Carrefour de les afores.

Tot i que Bèlgica sigui un país modern, els habitants de Mons mantenen un amor per les tradicions i el què-fer de l'Europa del segle passat. Els diversos mercats que et trobes pels carrers de la ciutat segons el dia de la setmana t'ho recorden: divendres mercat de fruites i verdures i peix, dissabte mercat tradicional (formatges artesans, carbasses, mermelades i filadors de llana), diumenge, mercat de Flors... Tots ells plens de gent riallera que s'hi passeja i fa la compra setmanal. Jo també m'hi he acostumat a anar-hi i m'encanta, realment la fruita que s'hi ven és bona, bona, per no parlar dels formatges o dels pans i les coques fetes a casa.

La gent de Mons realment em recorden als Hobbits de la Comarca (del Sr dels Anells). Viuen tranquils, en un poble tranquil, i els agrada riure i beure cervesa. El proper post anirà dedicat a ells, als belgues, perquè al cap de conviure amb ells durant tres setmanes una ja s'adona de com són...

Per acabar, aquí trobareu més informació sobre la petite ville de Mons. Fins a la pròxima!