La letra con sangre entra: GUEULEEE!!! 2/3ème jours

Continuo el meu reportatge sobre la Bleusaille des de la chambre, on estic reclusa. Sí, des de fa una estona fins demà a les 7 del matí els Bleus ens hem d'estar tancats a l'habitació, sense parlar entre nosaltres ni tant sols (llàstima que els antepassats belgues no pensessin que s'inventaria l'skype:p).

Avui toca jornada a casa per estudiar de memòria (apprendre par coeur) tots els cants i himnes que ens han ensenyat. De totes maneres, jo aprofitaré per continuar-vos posant al dia.

La Bleusaille cansa, cansa molt. És una fatiga psicol·lògica molt bèstia. Destinar la major part del dia a deixar que t'insultin i et cridin i pensar que encara em queden molts dies així, és, com diuen les italianes, pesante, pesante.

L'altre dia em vaig oblidar de comentar un parell de coses, com ara que abans de començar-la vam haver d'omplir fitxa mèdica i tot (perquè us feu una idea de com van les coses). I els nois van haver de firmar que deixaven que els rapessin, a no ser que tinguessin un impediment molt fort, que ningú té.

Les Bleus no podem beure més que aigua durant tots aquests dies. Així que les coses van de la següent manera: Se'ns convoca a una hora a la resi i quan hi arribem els grans ja estan tots ben mamats. Quina manera de beure! Increïble!Fan uns sant-hilaris de cervesa que em deixen bouche bée. I a partir d'aquí se'ns tanca en una sala on, com si fossim rates de laboratori, ens continuen putejant mentre ells continuen bebent. Ahir vam estar tancats de 5 a 11 de la nit. Imagineu-vos lo borratxos que anaven, bebent des del migdia, i imagineu que els crits que et feien cada cop eren més forts i les tonteries cada vegada més pesades.

I aquí és on entren els objectius de la Bleusaille. T'agafen per banda i, per exemple, et fan cantar l'himne de la Fac a tu sola. Que no te'l saps: et criden, et tiren cervesa i et deixen en un racó estudiant-te'l... Te'l tornen a preguntar, i si no te'l saps..tornem-hi. Així fins que te l'acabes aprenent només perquè et deixin estar. Demostrat: La letra con sangre entra. Realment un tio que em treu 2 pams d'alt i d'ample, en estat casi de coma etílic, tot vermell, cridant "GUEULEEEE!!!"(que vol dir CRIDAAAA!!!) a la teva cara, fa segons com una mica de por.

De totes maneres, és curiós el valor que els humans donem a les coses. Jo em pensava que estava per sobre de tot. He cantat de genolls, m'han cridat a la cara, he recitat poemes d'amor en francès... i tot m'ha sigut igual, m'havia disposat a viure-ho com una experiència en plan curiositat per conèixer les costums d'un altre país i em pensava que res m'afectaria. Però quan ahir dues noies borratxes em van estar a punt de tallar la pulsera del Boom us prometo que per un moment em van venir les llàgrimes als ulls i se'm va regirar l'estomac. (I sabien el que es feien perquè elles anaven plenes de pulseres del Pukkelpop).
Sí, només és un tros de roba, i segur que hi ha gent que preferiria això que no pas haver de fer una mica el ridícul, però em vaig adonar que no és el meu cas...

I això també em va fer pensar en tota la gent que viu situacions d'opressió i d'humiliació constant, però no perquè ho hagin escollit com a joc, sinó perquè els ha tocat a la vida... i no ha de ser gens fàcil.

Em sap greu acabar tan tràgica... Us continuaré informant.