La Bleusaille vient de commencer. 1er jour

La Bleusaille acaba de començar a la Fac Polytech de Mons.

La Bleusaille o Baptème és, de fet, això: un bateig. Els nouvinguts a la Facultat han de decidir si dediquen el seu temps durant les 2 setmanes següents a ésser batejats, no s'obliga a ningú, això està clar.

A Bèlgica hi ha una gran tradició de fer aquesta espècie de rictus de pas per entrar a la Facultat disposat a passar-hi els millors 5 anys de la teva vida. La consigna és clara: s'ha de saber patir, demostrar que ets fort i tenir bon caràcter per demostrar que ets digne i estàs preparat per entrar a la universitat.

No havia vist mai res semblant i tot just avui és el primer dia. Nous sommes les Bleus! les Bleus són els que encara no estan batejats, els que pringuen. Marcats amb un cartell que s'ha de portar penjat a tota hora, es passaran (ens passarem) dues setmanes tractats com gossos. Però no és metafòric, més aviat em sembla que em quedo curta. Les regles són indiscutibles: durant les dues setmanes de la Bleusaille, els nois Bleus no portaran gomina ni les noies maquillatge, tots els Bleus tindran terminalment prohibit fumar i només podran beure quan se'ls obligui, els Bleus no podran mirar a la cara a cap dels grans, cap cot, mirada baixa, humiltat i respecte pels que ja han passat per això els anys anteriors. Durant aquestes dues setmanes, més et val no cridar l'atenció ni fer res que els sembli irreverent, o pillaràs, i va de debó. Has d'estar disposat a que "els grans" (la majoria més petits que jo) et cridin a la cara, t'insultin i et parlin amb menyspreu, inclús que t'empenyin, que et posin en ridicul davant de la resta de la facultat..i coses pitjors que encara no sé.

Lo sorprenent és que els pobres nenets de 18 anys que arriven a la Facultat estan cagats de por, he vist algunes llàgrimes tímides als seus ulls mentre els escridassaven, però ho fan perquè volen i sobretot per convicció, perquè realment es creuen, i senten, el discurs que se'ls repeteix a tota hora: "si no aguanteu aixo, no aguantareu re a la vida".

Està clar que no és una cosa feta pels erasmus, és tradició belga pura i dura. Nosaltres en podem ser partíceps però mai ens arribaran a fer tantes putades (espero!) perquè en el fons és una cosa molt i molt racial. Quan veuen que fan jocs de paraules en francès per riure's de tu però que tu no els entens (o fas veure que no els entens), es cansen de molestar-te i se'n van a un altre.

Però de totes maneres, l'objectiu de tot això no és pas tan dolent al meu entendre. Un dels objectius de la Bleusaille és mantenir les tradicions dels ancestros belgues perquè no es perdin. És per això que per demà ens hem de saber de memòria l'himne de la Facultat (i si s'ha de saber, s'ha de saber, no vull pensar què passa si te'l fan cantar i no te'l saps). L'altre objectiu és conèixer la gent. Cada cop que un Togé (que vol dir que porta Toga, o sigui, jefazo) et pregunta alguna cosa li has de respondre cridant, per exemple: "Oui, poil togé president de la Fédé Cristophe Hué", que seria una cosa així com "Sí, senyor amb toga president de la Fédé bla bla" Això vol dir que t'has de saber de memòria tots els noms i cognoms, i el càrreg que tenen (president, tresorer, secretari..), de tots els que t'incordien. Però de totes maneres, quan ells et criden també et criden pel nom, que tens al cartell penjat. Així que, un cop passada la Bleusaille, tothom acaba coneixent a tothom, i a més a més pel nom.

També està feta per crear vincles entre els nouvinguts, pretenen que 2 setmanes de patiment, uneixin per empatia a tot el grup, de manera que entre ells es creïn uns lligams de per vida.

A més, un dels objectius importants de la Bleusaille és recollir diners. Sí, és la principal activitat de les Bleus. Ara mateix tinc sobre la taula bolígrafs, llapis, enganxines i xuxes. N'he de vendre totes les que pugui abans de demà a la nit, quan hi ha le "ramassage" (recollida de diners). I així durant les dues setmanes, vendre i vendre i vendre. Però un altre cop repeteixo, l'objectiu final no és poc lloable: Tots els que ens batejem aquest any ho tindrem TOT, absolutament tot, gratis durant tot l'any. I quan dic TOT vull dir que no hauré de pagar mai cap birra al bar de la Cité, barra lliure tot l'any, que les entrades de les festes em costaran a meitat de preu i que s'organitzen viatges per Europa amb tota la beguda inclosa tirats de preu... Les Bleus pringuen dues setmanes però després tenen recompensa tot l'any.

No sé perquè, però hi ha realment molt de secretisme sobre què es fa durant la Bleusaille, ni tan sols un noi espanyol que he conegut avui m'ha volgut explicar gaire. És per això que tinc ganes de fer-ne un reportatge, a veure què s'hi cou.

No ho sé, encara estic a l'espectativa de com anirà tot. Us continuaré explicant.

Com a últim comentari, un pensament que m'ha vingut al cap tot el dia. No podia deixar de pensar: qui sap, si nosaltres féssim una Bleusaille, potser les noves generacions de la ESO no pujarien tan poc respectuoses...