Le Chant de la Fac

Bé doncs, ahir la méchoui (barbacoa) va ser gran, gran:) Però avui us parlaré d'una altra cosa.

Una de les coses que més m'impressiona de la Bleusaille és lo molt que ho viuen tots els que la organitzen. Viuen per això, són una secta, com diem la majoria d'eramus que ens hem trobat enmig d'aquest percal. És impressionant veure la passió amb la que canten els cants, lo orgullosos que estan de ser Wallons, i de ser politècnics.

Els brillen els ulls quan ens diuen que hem de conservar les tradicions i el folklore, quan ens diuen que tot el que fan és per nosaltres, quan ens parlen dels valors de l'amistat que s'han de crear entre nosaltres. Els brillen els ulls quan ens ensenyen el significat de les insígnies de la Polytech. Els brillen els ulls quan canten l'Himne de la Facultat. Per això, com a mínim, us vull ensenyar aquestes dues coses.

Us poso una foto de la insígnia. Un compas, un martell i un pic: molt politècnic tot plegat. Lo del pic és perquè la Facultat de Mons és (més aviat, era fa uns anys) molt reconeguda per la seva escola de Mines. Aquesta insígnia la porten a tot arreu: a les pennes (les gorres), a les capes i les togues, arreu. I jo, ara mateix, també. La disfreça que he hagut de portar durant la Bleusaille havia d'estar plena d'insígnies ben grosses i sobretot, ben fetes. I no va de broma: a mi em van estripar la pancarta amb el meu nom perquè van dir que la insígnia que havia dibuixat era una merda i massa petita.

L'altra cosa que heu de conèixer és el Cant de la Facultat. Sempre, sempre, sempre s'ha de cantar amb la mà al cor. I com ens fan repetir sempre: "Chanter est geuler", que vol dir que hem de cridar com animals mentre la cantem perquè des de lluny la gent ens senti i s'adoni que som Politècnics. He de reconèixer que el cant fa gràcia. Perdoneu la traducció, no és exacta ni massa ben feta però la idea es capta. Encara que us sembli llarg i en francès, ja fa dies que me'l sé de memòria. Si no el cantem 10 cops al dia, no el cantem cap.

En quant als cants, aquest és l'únic decent. D'aquí uns dies hi haurà un post amb un recull de la resta de cants que ens ensenyen, la temàtica dels quals no és massa variada: o parlen de beure, o de sexe, o de marranades. De moment, aquí us deixo.

Aquí es respira ambient de divendres: després de migdia la resi ha quedat deserta, tota pels erasmus, res de Bleusaille fins dilluns, un cap de setmana de calma per reposar una mica el cos. Fins aviat.

CHANT DE LA FAC

En notre Wallonie, Il est une faculté, Ou l’on craign pas la vie De l’étudiant guinsé, Quand dans la guindaille, Parmis les futailles, La Polytech de Mons est là, On ne nous ignore pas. Et aux petites heures du matin Quand tous les gamins sont morts pleins La Polytech de Mons tient le coup Et on reste debout On nous a dit: les études que vous faites Sont pas faciles, il faudra travailler, Vous ne serez pas toujours à la fête Si vous ne voulez pas vous faire péter. Mais pour un étudiant c’est pas une vie Que de bloquer sans cesse et sans arrêt, J’m’en fous et j’suis en Polytechnique Pour m’amuser, pour boire et guindaller Et quan nous nous éveillons midi sonne Il est trop tard, encore tríos cours brossé Aucun regret, la biere est toujours bonne Et nous attend au bistrot d’à côté. Agités par un réflexe éthylique, On se lève on va la deguster On est entré à la Polytechnique Pour s’amuser pour boir et guindaller Et quand nous sortirons de notre revé Une triste vie pour nous va commencer: La femme/l’homme, les gosses et puis enfin la crève Ne cesserons pas de nous emmerder. Profitons-en, le temps passe si vite On n’meurt qu’une fois, c’est là la verité On est rentré à la Polytechnique Pour s’amuser pour boire et guindailler.

A la nostre Wallonie, Hi ha una facultat On no es té por a la vida De l’estudiant tajat Quan estant de festa Entremig de tot, La Polytech de Mons hi és, No ens ignora pas I a primera hora del matí Quan tots els nois estan ja morts La Polytech de Mons es manté I tothom resta d’empeus Ens han dit: els estudis que feu No són fàcils, caldrà traballar No podreu estar sempre de festa Si no voleu suspendre Però per un estudiant, no es pot tenir una vida Reprimint-se sense parar Se m’en fot i estic a la Polytechnique Per divertir-me, per beure i anar de festa I quan ens despertem, ja és migdia Massa tard, ja ens hem saltat tres classes Cap problema, la birra sempre és bona I ens espera al bar del costat Moguts per un reflex etílic Ens aixequem i l’anem a degustar Hem entrat a la Polytechnique Per divertir-nos, beure i anar de festa I quan sortirem del nostre somni Una trista vida començara per nosaltres: La dona/el marit, els nens i al final les malalties No deixaran d’emmerdarnos Aprofitem-ho, el temps passa tan ràpid Només es mor una vegada, aquesta és la veritat Hem entrat a la Polytechnique Per divertir-nos, beure i anar de festa.