Le Roi des Bleus et La Reine des Bleuses. 11ème jour

Per mi, l'activitat de la jornada ha sigut el concurs del Rei/Reina dels Bleus/es.

El post pot ferir la sensibilitat dels qui no estan acostumats a beure en molta quantitat. De fet, el que he vist avui m'ha ferit la sensibilitat a mi i tot.

El concurs consistia en beure cervesa (com no). Aquí han inventat un nom, i el seu corresponent verb derivat, per anomenar el que nosaltres en diem St. Hilari. Aquí es diu "fer un affond" o, en el seu defecte, "affoner un vas de cervesa". És a dir, pels que no comprenen l'argot, consisteix en beure tot un got sencer de cervesa fins al fons, d'un sol glop, sense parar i sense gleter (que no et regalimi el liquid fora els llavis).

Exposaré les regles del concurs: Anava per rondes i es feien eliminatòries cada 4 persones. Les dues que ho feien millor passaven a la següent i les altres dues eliminades. La primera ronda consistia en affoner 3 vasos de cervesa (d'uns 300 ml/vas) del tirón, sense poder vomitar entremig (no és que ho digui jo, és que era una norma). La segona ronda (només per aquells que havien superat la primera) consistia en affoner 5 vasos de cervesa del tirón, altre cop sense poder vomitar. La 3a ronda consistia en affoner 7 vasos de cervesa, ara sí, vomitant tantes vegades com t'anés bé entremig. I la última, on només hi arribaven 2 participants, consistia en affoner 10 vasos de cervesa, altre cop vomitant quan et plagués. Com a observació, els que arribaven a la final, havien de beure 10 vasos de cervesa, més els 3+5+7=15 vasos que ja portaven al cos.

Jo, pobre de mi, no he passat de la primera ronda. De fet, cap erasmus ho ha fet. Hem arribat a la conclusió que era una qüestió purament genètica, o, si més no, d'habitude. Déu ser que des de petits, les mares ja els fan beure el biberó a corre-cuita, perquè sinó, no m'ho explico.

Quin espectacle! (anava a escriure "digne de veure", però em sembla que no, que un s'ho pot estalviar). La cosa ha acabat com us imagineu (de fet, pitjor del que us imagineu, segur) però crec que no cal que doni excessius detalls.

Només un petit comentari, que és el que porta a reflexió, i el que us xocarà més de tot. Sabeu qui presidia l'acte del Concurs? Ni més ni menys que el senyor Rector de la Facultat, tot trajat i amb l'insígnia del post anterior, ben clavada a la solapa. Això de la Bleusaille és una cosa ben enquistada. De fet, si el Rector hi era és perquè ell va ser batejat a la promoció 139... i qui sap, potser aquell any, ell va ser el Roi des Bleus.