I de com els desavantatges... a vegades es tornen avantatges :)

Tot escrivint el post anterior m'he parat a pensar una cosa.

Quan vaig arribar a Mons vaig escriure algun e-mail a amics i família. Després d'anunciar que estava bé, em vaig dedicar a enumerar una llarga llista de defectes que tenia la meva nova habitació.

Un d'ells era que estava en un novè pis. Després d'un mes de gaudir d'unes sortides de sol que alegren el dia i havent vist que els lavabos del del 9è estan molt més nets que els del 1r, on hi pixa tothom, viure a l'habitació 923 ha passat a ser una avantatge :)

Un altre era que tinc dutxa i lavabo a la chambre però que el water està a fora. Bé, doncs ben pensat, la dutxa per mi sola és un luxe perquè la tinc tan neta com vull. I el water comunitari, un cop comprovat que sempre me l'he trobat net, no està tan malament perquè m'estalvio la feina feixuga de netejar-lo :)

També em queixava de lo buida que estava l'habitació. Bé, doncs ara ja no ho està! Me l'he pogut decorar tota al meu gust. I a més a més, és tota una aventura divertida buscar pels mercadillos de 2a mà, per les ofertes del Carrefour... i cada petita cosa que li afegeixes a la chambre, fa una il·lusió desmesurada :)

L'altre queixa era sobre la incomoditat d'haver d'anar a fer la bugada fora de la residència, i després del post anterior, ja no tinc res més a dir.

Així, parafrassejant clàssics, com va dir Calderón de la Barca:

"En este mundo traidor nada es verdad, nada es mentira, todo es según el color del cristal con que se mira"

Surt el sol a Mons...