El meu blog :)

Thursday, June 21, 2007

Ja se m'acaba...

Doncs sí, tot s'acaba. I es veu que l'erasmus també.

Aquest blog va començar fa 9 mesos, tot explicant les peripècies que vaig viure durant 2 setmanes i mitja de Bleusaille... què lluny que em queda allò! Ha plogut molt des d'aleshores (i sobretot aquí a Bèlgica, on el sol és car de veure) i mirant enrere no em puc queixar de res.

Aquests últims dies són intensos: arreglar tota la paperassa que falta, començar-se a acomiadar dels amics, començar a pensar com m'ho faré per desmontar la meva habitació i fer-ho quebre tot dins d'una maleta... però, alhora que estressants i un punt melancòlics, em permeten sentir com he arribat a integrar-me aquí, per més que no seria l'indret que jo escolliria per viure-hi tota la vida:

Perquè a Mons hi he viscut sola fora de casa els meus pares per primera vegada, hi he après un altre idioma, hi he conegut molta gent del país, hi he acabat una carrera, hi he treballat com a enginyera per primera vegada a la vida... i tantes altres coses.

Si la meva vida a Mons durant nou mesos fos l'argument d'un llibre, hauria de donar les gràcies a molta gent. En primer lloc, i molt més sincerament del que us pogueu pensar, donaria gràcies al meu tutor Thierry Dutoit. És una de les persones més carismàtiques que mai he conegut, i al llarg dels nou mesos, he entès perquè quan vaig arribar tothom em deia "quina sort que tens de fer el projecte amb en Thierry". Intel·ligent com poques persones, emprenedor de mil i un projectes, músic amateur, alegre fins i tot a les 8 del matí, li agraeixo moltíssim l'oportunitat que em va donar sense dubtar de quedar-me treballant al laboratori, sota la seva responsabilitat. Avui m'he acomiadat d'ell, i realment m'ha sabut greu, tot i que estic segura que el tornaré a veure.

La resta d'agraïments anirien pels belgues i erasmus que he conegut. Per tots els belgues que ens han acollit (a mi i a la resta d'estrangers) com si fossim un més d'ells. Per totes les coses que ens han fet conèixer del país, per totes les correccions idiomàtiques fetes amb paciència, fins i tot al principi quan el meu francès no era ni la meitat del que és ara i sobretot, per la seva voluntat de fer-nos sentir integrats. Això quan vas a l'estranger és impagable. I dels erasmus, què dir? Poquets però molt ben avinguts. Les gràcies per una convivència tranquil·la, divertida, sense problemes, fent que les tardes avorrides a Mons, sempre hagin acabat passant ràpid...

En definitiva, fent balanç, si em podia queixar d'alguna cosa, ara me n'he oblidat... els bons records són els que queden, i que així sigui, que de Mons en tinc un bon grapat :)



Fotos del cap de setmana passat, un gran penúltim cap de setmana celebrant la presentació del projecte d'en Fred

Monday, June 04, 2007

C'est le Doudou!


És el Doudou a Mons!

Perquè us en feu una idea els que no heu estat mai aquí, vindria a ser una festa "a l'estil" festa major a casa nostra. 5 dies de paradetes de menjar i beguda per tot el carrer, concerts, ambient fins altes hores de la matinada, molta, molta gent de totes les edats i de tot arreu de la Wallonie i la France.

I el que em fa més gràcia de tot és que la temàtica principal del Doudou és el combat entre St Jordi i el Drac, que té lloc diumenge al matí a la Grand Place. Combat que vaig haver de seguir per les pantalles gegants perquè entre la massa de gent i la meva altura, veure-ho en directe va ser completament impossible.

L'horari d'aquest cap de setmana ha sigut intensiu: l'aperitiu de divendres es va encadenar amb el sopar i amb el sortir fins que es va fer de dia, poques hores de son i tot un dissabte de barbacoa a casa una amiga belga, que es va encadenar amb la sortida de la nit fins que es va tornar a fer de dia, dues hores de son per ser aviat diumenge a la Grand Place i veure el combat, que va anar seguit de tota una jornada a l'aire lliure, un banquet a la facultat i més festa fins al vespre... aquesta nit ja no hem arribat a veure sortir el sol, les forces s'han acabat abans. Per sort, el dilluns de Doudou és festiu a Mons, cosa que m'ha permès no anar a treballar i recarregar les piles.

Et pour ceux qui sont déjà partis de Mons, notamment mes amies italiennes, franchement c'est dommage que vous avez raté ça!! Ça été davantage la fête la plus chouette que j'ai vécu ici à Mons! et vous n'arrivez pas à imaginer comment la tranquile ville de Mons a changé ces jours-ci... c'est incroyable!L'année prochaine on revient, toutes ensemble ;) Et en spécial pour Ari, qui adore faire des dizaines de photos, voici quelques collages:


Barbacue chez Olivia

Mons: la nuit, le jour...