Temps lliure

Quant temps que feia que no en tenia... i com, ara, m'adono que el trobava a faltar!

Si em poso a mirar enrere porto gairebé tres mesos sense parar. Tot va començar després d'un gener tranquil on tothom estava d'examens i jo em dedicava a cultivar-me llegint llibres i estudiant francès.
El febrer va arribar més revolucionat que mai, amb tota una sèrie de visites seguides que van fer que les seves quatre setmanes passessin volant a un ritme frenètic.
Després va venir març i va tocar posar-se a escriure projecte. No vol dir que em passés 24h/24 treballant, però sí que és veritat que "psicol·lògicament" parlant no tenia temps lliure... cada tarda a casa, era una agonia, una tarda sencera passada intentant agafar inspiració per redactar i comptant els dies que faltaven per l'entrega.
A principis d'abril el més gros va estar fet, projecte entregat! Aleshores van venir unes vacances de setmana santa repartides entre fent turisme per Bèlgica amb la meva germana Maria, tornar a Barcelona sense parar quieta per poder veure'm amb tothom i preparar la presentació oral del projecte. I finalment, el dia 19, dijous passat, 7 anys de carrera universitària es van acabar.

Avui fa una setmana que sóc enginyera (que solemne que sona) i només 4 dies que treballo al laboratori (fent exactament el mateix que feia quan em dedicava al meu projecte final de carrera, no més). I aquests 4 dies m'he adonat de tot el temps lliure que feia temps que no tenia!

Quan passo la porta del laboratori, cap a les 5 de la tarda, ja no tinc res més a fer fins l'endemà al matí. Ara puc anar a casa i llegir, o aprofitar per anar a fer les compres amb més calma i no amb un coet al cul, o anar a la Grand Place a prendre el sol a una terrassa ara que fa bon temps, o anar a mirar aparadors... els caps de setmana, me'ls puc passar a la platja (com farem aquest pròxim), o decidir que dormiré 12 hores sabent que no tinc cap pressa a despertar-me...

Veieu, així també puc dedicar-me al blog (quant de temps feia que no feia un post en condicions?) i donar-vos la tabarra una estona, com feia al principi...

Weekend à la campagne

Què millor que celebrar el títol d'enginyera amb un cap de setmana en plena natura?

Per casualitat, hem (Sandra i Nico convidats, inclosos) tingut la sort de poder anar a passar un parell de dies a una casa rural de gratis. La casa és dels pares d'un amic belga i li deixaven pel cap de setmana...i ens hi va convidar. Relment, estic contentíssima que la Sandra i en Nico hagin pogut viure això perquè no és una cosa accessible a gaires turistes a Bèlgica!

Només arribar allà tots ens vam quedar bocabadats, una casa en mig del camp, tranquil·la, un paisatge extraordinari, un llac particular per pescar-hi i fer-hi petits passejos en barca... un balneari caigut del cel com per atzar :)

Ingredients: 4 belgues, 3 erasmus i la Sandra i en Nico, com a convidats estrella + barbacoa (fallida) + intents de pescar al llac (fallits) + tirs amb escopeta de balins + bon menjar + molt de sol i molt bon dia = cap de setmana de somni.

Passejades romàntiques en barca
(quina por a caure a l'aigua:p)

Petita mostra d'un gran cap de setmana

Ja sóc enginyera!

Bé doncs, un petit post per deixar constància que des d'ahir, 19 d'abril, Anna Auria és enginyera!

La presentació va anar molt bé, molt més solemne del que em pensava... Hi havia molta gent, tots els del meu departament de laboratori i altres departaments de la facultat també. Vaig fer-la en el temps previst i tal i com havia assajat. Les ronda de preguntes va ser bastant complicada i n'hi va haver un parell que no vaig saber pas contestar...però bé, ara ja està fet!

Em van posar un fantàstic 91,5/100 :)

Avui m'he pres vacances i dilluns... a treballar!

Dedicat als telecos

Avui m'he estat passejant pel Campus Nord. Hi he hagut d'anar per portar al mític Cpet el meu Projecte Final de Carrera perquè me l'imprimeixin segons els estàndards UPCeros.

És estrany de veure que allà on hi has passat tants bons moments, ara no hi queda pràcticament res amb què identificar-s'hi. Les cares de la gent del Poli m'eren completament desconegudes, tot i que hi podia reconèixer colles com la nostra, dinant: uns quants amb tupper, amagant-se dels cambrers, altres entrepans de la FIB i alguns, pocs, els més agosarats, un plat combinat de la cuina del Poli.

Casualitats de la vida, avui justament venien la Distorsió. En un rampell de nostàlgia he decidit acostar-me a la paradeta del bellmig de la plaça del mig i comprar-me-la, "a veure què fan de bo, encara"...

- "És la revista de l'escola de Telecos"- m'ha dit tot amable un nenet jovenet que la venia quan m'he acostat a la parada

- "Ho sé, ho sé" - he pensat -"la llegia abans que tu sabessis que existia, petit mocós"

I com són les coses, resulta que avui era "Edició especial 35 anys de Distorsió"! De manera que m'han obsequiat amb Bocamolls dels anys 90, sempre amb en Cubarsí com a profe estrella. També hi ha una recull d'entrevistes, i un top bottom 100 dels top 35, amb les 10x10 formes de tallar amb un teleco (nosaltres sempre tan orgullosos de haver fet els estudis que hem fet...)
I un recull especial de "Las estrañas aventuras del hombre efervescente"... i d'en Iceman!

El nivell continua sent el mateix:

Alguns motius "para cortar con un teleco":

• Ya no es como al principio, al principio sólo te importaba "IO"
• Antes me divertías... hasta que me di cuenta que hablabas en serio
• No me importa lo que hagan los profes en tu carrera, ¡por ahí no!

També serveix per llegir Bocamolls de la Sayrol que l'any 2005, després de veure un full de propaganda d'una acadèmia, va dir coses com "jo us ho faig tot gratis"... i ara és la dire ;) O declaracions d'en Sardà a l'entrevista on, quan li pregunten el perquè del rifi-rafe pemanent amb Distorsió, els titlla de "precursors de la COPE"..jeje.. sempre amb el seu humor àcid aquest Sardà!

Total, que aquesta Distorsió m'ha proporcionat (i em proporcionarà encara) bones estones d'entreteniment... 35 anyets, tenen xixa!

Malhauradament, llegir-la al sofà de casa no té la mateixa màgia, ni fa la mateixa gràcia, que fer-ho tots junts a les taules del Poli amb un bon solet primaveral...

Dues germanes

Et voilà! Per fi a casa després d'un segon trimestre a Bèlgica.

Però abans de la rentrée, uns fantàstics dies amb la petite soeur Maria, que ha agafat per primer cop a la vida un avió per venir-me a veure!

Visites a Mons, bons menjars: musclos, frittes i xocolata, típic belga. Un dia flamenc a Bruges i Bruxelles i un dia Walló a Namur, la capital, i Dinant. Un dia ciutats, un dia muntanya i bons paisatges. En resum, tres dies més que complets.

Dia1: Bruges/Bruxelles... Xocolata i moules ;)

Dia 2: Ben acompanyades per Namur i Dinant


Les Auris per Bèlgica

Per Fi!!

Què serà això que ensenyo tan orgullosa?? Doncs sí, la primera versió impresa del meu TFE (Travail de Fin d'Études) o PFC (Projecte Final de Carrera) !!!

Aquest migdia l'aniré a entregar a Secretaria i al meu Departament i després... cap a l'aeroport a buscar la meva germana que avui arriba per fer-me una visita.

Ja queda un pas menys per ser Enginyera del tot, just una petita presentació el 19 d'abril.

Quelle belle journée!!!